Com el seu nom indica, l'entrada de hui està relacionada amb la dolçaina, l'instrument de vent més representatiu de la cultura valenciana. Pretenc no solament que conegueu aquest curiós instrument, sinó que vegeu l'important que és la respiració per a fer-ho sonar, ja que per les seues característiques acústiques i físiques, es requereix d'una elevada pressió en l'aire per a poder tocar-ho.
La dolçaina és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Per aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, se li donava antigament el nom de trompa. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. En la classificació d'Hornbostel-Sachs es troba en el grup 422.12 dels aeròfons de llengüeta doble i tub cònic.
Existeixen moltes varietats de dolçaines: la valenciana, la castellana (amb claus), l'aragonesa, la gralla de Catalunya, i el bolin-gozo del País Basc.
El seu origen és antic. Tanmateix, el fet que siga un instrument de llengüeta doble, com l'oboè, suggereix que podria aparèixer després dels instruments de llengüeta simple, com ara el clarinet. El so de la dolçaina valenciana és viu i penetrant, i en mans d'un bon dolçainer es pot sentir a molta distància.
Buscant per Internet, he trobat en el blog de l'Agrupació Cultural de dolçainers i tabaleters "El cudol" una entrada molt interesant sobre la importància de la respiració per a fer sonar aquest instrument. Podeu veure explicacions de conceptes, qué és la respiració costo-abdominal o diafragmàtica i molts exercicis de respiració per a treballar-la. Ací teniu el enllaç: https://elcudol.blogspot.com/2010/11/taller-de-respiracio-per-dolcaina.html
A més, en aquest vídeo podeu escoltar el particular soroll de la dolçaina acompanyada del tabalet.
Comentarios
Publicar un comentario